Iniciació a l’observació d’ocells

Carlos Alvarez Cros, mar‡/2005

Una au, un ocell, ‚s un animal amb el cos cobert de plomes. Aquesta definici¢ tan poc acadŠmica no deixa de ser encertada ja que les plomes s¢n un element que nom‚s posseeixen els ocells entre tots els ‚ssers vivents.

Grosso modo, podem dividir els ocells en dos grans grups: els no passeriformes i els passeriformes. El primer engloba el grans ocells (…necs, gavines, perdius, etc), el segon grup correspon als “vertaders” ocells (els pardals, les cardines, etc)

Quan ens acostem al m¢n dels ocells la primera cosa que volem aprendre ‚s a conŠixer-los, a saber quina classe d’ocell ‚s aquell que tenim al davant; ‚s una cardina, un reint¡, una mallerenga…?

LA IDENTIFICACIà

En quŠ hem de fixar-nos

Intu‹tivament pensem que el disseny del plomatge i els colors de les diferents parts del cos, s¢n la pista a seguir, el que ens ha de donar la clau d’aquesta determinaci¢. Aix• ‚s cert, per• nom‚s en part. Penseu que moltes espŠcies canvien de colors i disseny segons l’edat, el sexe i amb les estacions. Si b‚ ‚s innegable la import…ncia de fixar-nos en totes aquelles marques i colors que poden ser diferenciadors, tamb‚ ‚s cert que, inconscientment, estem recollint molta m‚s informaci¢. Ens servir… de molt fer-ho de manera conscient.


Un gavi… fosc adult barrejat entre gavians argentats, destaca de lluny.
Mascle i femella d’…nec collverd: podrien semblar ocells d’espŠcies diferents.

Per exemple la figura del cos i la forma i proporcions d’algunes de les seves parts, caracteritzen la majoria d’ocells o al menys ens orienta for‡a a l’hora de situar-los dintre de la classificaci¢ que hem fet abans: la silueta d’una puput o la forma del bec d’un flamenc s¢n trets inconfusibles i definitius. Altres particularitats importants solen ser la forma i llargada de bec, potes, ales i cua.


Dues espŠcies de figura, forma i proporcions ben caracter¡stics, el blauet  i el fais… com£.

Un altre tret important ‚s la grand…ria, amb el que podem diferenciar clarament un ocell d’un altre: una cigonya ‚s m‚s gran que un pardal. De vegades pot resultar molt £til fixar-se amb algun element proper de l’entorn de l’ocell per a fer-nos-en una idea m‚s exacta de la seva vertadera grand…ria ja que la dist…ncia i les diferents condicions lum¡niques poden enganyar-nos f…cilment.


A dalt, a l’esquerra, un xarxet com£ es veu molt m‚s petit que els collverds del costat.
A baix, a la dreta, tamb‚ s’aprecia perfectament la diferencia de grand…ria entre aquests juvenils de gavi… argentat i gavina capnegre.

Tamb‚ ‚s £til fixar-nos en les diferents pautes de comportament. Per exemple, estudiarem com es mouen i la postura que adopten quan estan en rep•s. Hi ha determinats ocells que es belluguen de manera caracter¡stica: una merla es mou pel terra fent petites curses amb el cap ajupit i quan es para t‚ una postura molt m‚s horitzontal que un estornell, que es posa m‚s dret. Apart d’aix• ens haurem de fixar en moltes coses m‚s que ens podran ser d’utilitat, per exemple com vola, com neda, com s’enfila als arbres, quŠ menja, com menja, si mou alguna part del cos de manera caracter¡stica, etc.


A dalt una femella de merla i a baix un jove estornell mostren una diferencia postural evident.

Fins ara nom‚s hem parlat de trets visuals, de caracter¡stiques que descobrirem fent servir la vista. L’o‹da pot jugar un paper decisiu en la detecci¢ dels ocells o en la seva correcta identificaci¢. Hi ha ocells molt amagadissos i que, en canvi, si es coneix el seu cant, ‚s molt f…cil descobrir la seva presŠncia. Un cas prou evident ‚s el del rossinyol bord (Cettia cetti), ocell xerrameca, sempre entrematat, de veu potent i inconfusible.

Quan observem espŠcies molt properes entre si (bosquetes, tallarols, boscarles, mosquiters, etc.), la veu sol constituir l’£nica manera segura de separar-les correctament al camp. D’altra banda, un bon coneixedor de les veus de les diferents espŠcies pot identificar-les amb tota seguretat sense necessitat de veure l’ocell en qesti¢. Per aprendre els cants funciona molt b‚ intentar localitzar l’ocell que l’emet. Sovint el coneixerem i ens ser… m‚s f…cil associar el so a la imatge. Si no coneixem l’ocell emissor del cant, la seva visualitzaci¢ ens servir… de molt a l’hora de reduir i concretar la recerca en una guia de cants.

Per finalitzar, hi ha altres dades que ens han d’ajudar. S¢n el moment de l’any i el lloc en quŠ fem l’observaci¢, encara que nom‚s sigui per a descartar. Per exemple, de rossinyols, al gener no n’hi ha, s¢n tots prenent el sol a l’·frica; un ocell nedant en un estany dif¡cilment ser… una perdiu.

Per fer identificacions correctes, el millor ‚s  fixar-nos en el m…xim de detalls possible. Quanta m‚s informaci¢ concordi, millor. I si alguna no concorda, ai!

Com hem de fer-ho

Abans de res dir que hem de fer-ho amb el m…xim respecte per les aus i el seu medi. Mai posarem en perill la integritat d’un ocell o de la seva niuada. Serem especialment curosos amb les nius. No ens hi atansaren ni, per descomptat, trencarem o  arraconarem res del seu entorn per a veure’l millor. Si fem aix•, correm el risc que els pares aborreixin la llocada i estem donant pistes a possibles depredadors.

Tamb‚ respectarem escrupolosament la propietat privada. Demanarem perm¡s sempre que calgui, no deixarem mai cap tanca oberta, ni trepitjarem els sembrats. Per accedir a determinats espais p£blics protegits, tamb‚ pot fer falta alguna autoritzaci¢ especial.

No hauria de caldre dir res sobre l’acc‚s motoritzat a determinats indrets, d’evitar qualsevol perill de foc, o embrutar.

A simple vista es fa dif¡cil fixar-nos en els detalls indispensables per a una correcta identificaci¢. El problema sol residir en que els ocells s¢n m‚s aviat petits i no tan sols no es deixen acostar gaire sin¢ que solen refusar la nostra proximitat.

Per atansar-nos-els el m…xim possible ens mourem en silenci, no farem moviments bruscos, aprofitarem tota mena d’amagatalls naturals i artificials i ens vestirem amb robes de colors discrets: verds, marrons, grisos, etc.  Quan m‚s ens confonem en l’entorn, millor.

Malgrat tot, la majoria de vegades aix• no ser… suficient i haurem de proveir-nos d’algun estri que augmenti la nostra capacitat visual. En l’observaci¢ dels ocells els binocles s¢n una eina imprescindible. Al mercat trobarem una …mplia oferta d’aquesta mena de material. Els de millor qualitat solen ser, tamb‚, els m‚s costosos. Aquesta qesti¢, per•, no ha de desanimar a ning£ ja que, per exemple jo mateix, no he pagat mai m‚s de 60 _ per uns binocles i, m‚s b‚ o m‚s malament, tamb‚ he tirat endavant.

A l’hora de triar-los, deixant apart les qestions de la relaci¢ qualitat/preu, el m‚s important ‚s decidir el nombre d’augments i el di…metre de l’objectiu. Quan m‚s elevat ‚s el nombre d’augments, m‚s potents s¢n i quan m‚s gran ‚s el di…metre de l’objectiu
m‚s llum deixa passar i per tant m‚s clara ‚s la imatge. Dit aix• semblaria que ens haur¡em de decidir per uns que tinguessin molts augments i amb un gran di…metre d’objectiu. Doncs no. Els aparells m‚s potents tenen un angle de visi¢ m‚s petit. D’altra
banda acusen molt m‚s qualsevol petit moviment. Si ens passem amb el nombre d’augments podem tenir un aparell amb el que costi molt localitzar l’objecte d’observaci¢ i que ens maregi al ballar-nos la imatge. D’altra banda, un major nombre d’augments exigeix unes lents m‚s gruixudes i per tant m‚s pesades. Aix•, afegit a unes lents de gran di…metre poden donar com a resultat un aparell pesat i volumin¢s, dif¡cil de mantenir a pols davant dels ulls i carreg¢s de traginar gaire temps. La meva pr•pia experiŠncia m’ha fet decantar pels aparells de petit format, que no pesen gaire i caben a qualsevol butxaca, tot i que no s¢n dels m‚s clars ni dels m‚s potents. Uns de 8-10 augments i 21-50 milúl¡metres de di…metre d’objectiu serien prou adequats. L’experiŠncia tamb‚ m’ha ensenyat que els aparells d’augments variables, els que incorporen “zoom”, no s¢n pr…ctics. S¢n m‚s cars, voluminosos i pesats i, preu per preu, d’inferior qualitat.
A m‚s, normalment, s’acaba fent servir, nom‚s, el nombre m‚s gran d’augments.

Ja tenim els binocles i podem fixar-nos en els detalls de l’ocell, molt b‚. I ara quŠ? Ara
necessitem una guia d’identificaci¢ visual
. Ja hi tornem a ser. Al mercat n’hi ha un fotimer. Segons el meu gust particular us en recomanar‚ un parell de molt bones i ben diferents:

Gu¡a de aves. La gu¡a de campo de aves de Espa¤a y de Europa m s completa. De Mullarney, K., Svensson, L., Zetterstr”m, D. i Grant, P. J. Editada per Ediciones Omega, S. A. . Aquesta guia t‚ els textos i els mapes de distribuci¢ a la mateixa plana que uns dibuixos de molt bona qualitat, que reflecteixen els diversos plomatges de cada espŠcie segons l’estaci¢ de l’any i l’edat.

Guia de camp dels Ocells a Catalunya. De Carlos Alvarez-Cros i Fran Trabalon. Editada per Ediciones Omega, S. A. A diferŠncia de l’anterior, que ‚s una adaptaci¢ d’una obra forana, aquesta ‚s de manufactura totalment catalana. Cont‚ m‚s de 1.700 fotografies de gean qualitat que mostren els diferents plomatges de cada espŠcie i, sovint, a la mateixa imatge s’hi pot observar ocells semblants, cosa que facilita la diferenciaci¢. Es diferŠncia d’altres guies per incloure la fonŠtica dels noms cient¡fics, dades sobre l’edat que poden assolir els diferents ocells, molts noms populars no normatius, uns gr…fics molt intuitius d’abund…ncia i fenologia, un glossari de termes ornitol•gics i un altre d’argot i un apartat que constitueix un calaix de sastre, on es pot trobar qualsevol cosa des d’una endevinalla a una poesia i sempre l’origen dels noms cient¡fics i catalans.

Es tracta, doncs, de comparar el que veiem amb les imatges del llibre i contrastar les dades d’observaci¢ amb la informaci¢ que all… hi trobarem. Al comen‡ament anirem una mica perduts. Haurem de familiaritzar-nos amb els noms de les diferents parts del cos de les aus. Cap problema, totes les guies porten el seu esquema amb els noms clarament assenyalats. I cap a on s’ha de buscar? Veureu de seguida que la forma i la grand…ria seran les primeres pistes per centrar la recerca. Com m‚s amunt i avall anem pel llibre, millor. Aix¡ ens anirem familiaritzant amb les diferents imatges. I si mirem m‚s d’una guia, millor que millor. Tamb‚ ens passar… que, de vegades, no ens haurem fixat en el tret m‚s diferenciador d’aquella mena d’ocells. Sap greu per• no passa res, experiŠncia per a la pr•xima vegada.

Com s’ha dit abans, tamb‚ hi ha guies sonores per a la identificaci¢ auditiva . En elles es recullen les diverses veus de les diferents espŠcies d’ocells. Apart del que es pot trobar a la xarxa, com a recomanaci¢, jo diria que hem d’escollir-ne una editada en disc compacte. la recerca d’un determinat ocell ‚s molt r…pida i f…cil. una bona guia seria la de Llimona, F., Matheu, E., Roche, J. titulada Gu¡a sonora de las aves de Espa¤a, editada per Alosa que es compon de tres discos compactes i tamb‚ est… editada en cassets. L’any 2001, el GCA (avui ICO, Institut Catal… d’Ornitologia) juntament amb Alosa va editar un CD amb 99 gravacions d’Elo‹sa Matheu, titulat Guia pr…ctica de cants d’ocells. I encara fa menys que Lynx edicions ha tret al mercat una colúlecci¢ de 10 CDs amb les veus de 442 aus amb un preu molt llaminer: la Gu¡a sonora de las aves de Europa, de Roch‚, J. i Chevereau, J.



A dalt les guies visuals, al centre una sonora i un exemple de
llibreta de camp, a la dreta.

Les guies sonores s’han de fer servir de manera diferent de les visuals. Si els llibres s’han de remenar quant m‚s millor, amb les guies sonores hem de ser molt selectius. Voler aprendre’s les veus tot escoltant-les una darrere l’altra ‚s impossible (al menys
per mi). De seguida quedes empatxat. S’han d’utilitzar en sessions molt curtes i comparant poques espŠcies, no m‚s de tres o quatre, si pot ser. De fet, normalment, ja haurem acotat l’…rea de recerca amb les dades visuals, d’h…bitat, de temporalitat, etc.

Quan haguem arribat a una correcta identificaci¢ sabrem que aquell ocell ‚s, per exemple, un rossinyol. Fins aqu¡ b‚, per• ‚s molt important saber que ‚s un Luscinia megarhynchos. I per a comunicar la troballa aquest darrer ‚s el nom que hem de fer servir, encara que sigui entre parŠntesi despr‚s del com£. No es tracta de fer-se l’esnob. D’aquesta manera el destinatari sabr… positivament que us referiu a un rossinyol i no a un rossinyol bord (Cettia cetti) o a un rossinyol rus (Luscinia luscinia).

Arribats a aquest punt he de recomanar l’£s d’un quadern de camp, on s’hi pot escriure o fer dibuixos esquem…tics on s’assenyalar… el que sembli m‚s important. Aquests apunts fets in situ tenen molt valor, ja que eliminen la influŠncia de la guia. I ‚s que de vegades es cau en la temptaci¢ de voler creure que hem vist determinat tret, all• de “potser s¡ que tenia les potes fosques…” En aquest quadern tamb‚ ‚s recomanable fer servir els noms cient¡fics. Les anotacions guanyaran en valor.

De fet, les llibretes que he emplenat al llarg de la meva vida, sovint han estat m‚s com una mena de diari. Amb el pas dels anys, quan les he rellegit (apart del que he gaudit recordant vivŠncies mig oblidades) m’he adonat de que al comen‡ament cometia molts
errors. Per exemple, a uns esbarzers del puig Mallensa hi veia tallareta sarda (Sylvia sarda) i, una mica m‚s amunt, fins i tot, perdiu xerra (Perdix perdix). M’hagu‚s deixat matar. Avui estic segur que, el que en realitat vaig veure, era tallareta cuallarga (Sylvia undata) i algun jove de perdiu com£ (Alectoris rufa). Amb aix• vull dir que s’ha de ser molt prudent a l’hora de fer determinades identificacions, sobre tot si les volem fer p£bliques.

Podem passar les dades a una base de dades informatitzada. Ens la podem confeccionar nosaltres mateixos. No obstant aix•, crec m‚s recomanable fer-ne servir una de bona i feta, creada per experts i pensada, a m‚s, per estandaritzar i, per tant, facilitar l’intercanvi i la comunicaci¢ de la informaci¢. Us parlo de la base de dades “on line” Ornitho.cat, a la que es pot accedir de manera gratu‹ta a la p…gina d’Internet www.ornitho.cat de l’ICO (Institut Catal… d’Ornitologia). Amb aquesta eina es facilita molt l’arxiu i la comunicaci¢ de dades interessants que podem enviar per participar en diferents projectes com els Anuaris Ornitol•gics de Catalunya. Apart d’aix•, podrem veure les observacions que altres observadors estan fent arreu de Catalunya.

Pantalla d’inici del web Ornitho.cat.

LA LOCALITZACIà

Quan i on podem fer-ho

Qestions f…cils, aquestes. La resposta m‚s simplista seria: sempre i arreu.

Els ocells no s¢n com els bolets o les papallones que nom‚s n’hi ha en determinades Špoques. D’ocells n’hi ha tot l’any. Ara b‚, en aquest m¢n tamb‚ s’hi d¢na una estacionalitat. Sobre la base de les poblacions sedent…ries, d’aquells ocells que s’estan tot l’any
entre nosaltres, es van succeint tota una sŠrie de poblacions addicionals. Estic parlant de les aus migradores, de les estivals, les hivernants i les que nom‚s estan de pas. Aix• fa que a cada estaci¢ vari‹ la composici¢ d’espŠcies que podem observar. A m‚s, al llarg de l’any els ocells completen el seu cicle vital: s’aparellen, neixen el menuts, muden el plomatge, etc. Aquest fet comporta que els exemplars d’una mateixa espŠcie puguin
presentar aspectes molt diferents en funci¢ de l’edat, el sexe o el moment de l’any. Sovint, per• no sempre, mascles i femelles presenten plomatges diferents. Tamb‚ sol passar que els joves tinguin un plomatge for‡a diferent dels adults i moltes espŠcies es vesteixen de maneres diferents a l’estiu i a l’hivern. Pobres ornit•legs aficionats, quina complicaci¢! QuŠ dif¡cil!. Res d’aix•, al contrari. Quina variabilitat tan encisadora!. Que divertit!

Els ocells tenen un altre avantatge: n’hi ha de dirns i de nocturns. Podem dedicar-nos-hi tant de dia com a la nit. Quin altre grup animal ofereix tantes possibilitats?

Les hores de major activitat dels ocells dirns solen ser les primeres del mat¡ i les darreres de la tarda. Aquesta generalitzaci¢, evidentment, admet tota mena de matisacions. Com exemple posar‚ el cas d’un abeurador a l’estiu. Segurament es veur… m‚s concorregut cap a migdia que a la matinada.

Pel que fa a la segona qesti¢, si us hi fixeu, d’ocells n’hi ha arreu. Nom‚s sortir de casa ja ensopeguem amb algun pardal com£ o algun colom.

Per exemple, si fem un vol pel Passeig del Mar i els Jardins de Juli Garreta , amb ulls atents i orelles obertes, segur que veurem coloms, per• si ens hi fixem b‚, tamb‚ descobrirem t¢rtores turques i, potser, alguna garsa. Apart de pardal com£, amb una mica de sort, veurem verdums i cardines i als pins cercarem mallerengues blaves i bruels. A l’estiu, els falciots negres ens alegren amb els seus vols acrob…tics i rapid¡ssims. A l’hivern podem descobrir algun pins… com£, alguna cuereta blanca i algun mosquiter com£. Si mirem cap al mar, els gavians argentats s¢n omnipresents i, a l’hivern, no es rar veure pescar algun corb mar¡ o el vol lleuger d’un xatrac de bec llarg o d’alguna gavina
riallera.

M‚s avall us proposo alguns indrets propers o alguns recorreguts on es poden fer bones observacions. Nom‚s es tracta d’aix• de simples propostes. De llocs bons n’hi ha molts m‚s. Espero que la vostra afici¢ els vagi descobrint poc a poc.

El Parc dels Estanys. Est… a Platja d’Aro, al costat del Ridaura, entre la carretera vella de Sant Feliu i el c…mping Valldaro. Hi ha uns observatoris i un itinerari que els uneix. Sens dubte ‚s el millor lloc, amb diferŠncia, per a observar ocells d’aiguamoll.

La Bassa del Dof¡. Est… a Castell d’Aro, davant la depuradora, al costat del Parc de Bombers. Hi ha un observatori especialment constru‹t per a fer m‚s c•moda l’observaci¢ dels ocells que all¡ es concentren. Pels seus voltants hi ha camps de conreu i horts, on s’hi pot observar for‡a espŠcies.

El cam¡ de ronda de S’Agar¢. Millor anar-hi de bon mat¡ ja que es tracta d’un indret for‡a concorregut. Tornant pels carrers de l’urbanitzaci¢ tamb‚ es veu molta cosa. La varietat ‚s assegurada, ja que s’hi observa tota mena d’ocell de costa i bosc…. De fet tots els trams del cam¡ de ronda que voreja la nostra costa constitueixen una excelúlent font de bones oportunitats d’observacions.

A l’abocador d’escombraries de Solius es fan, sovint, observacions interessants. Les muntanyes del seu entorn ofereixen un munt de possibilitats i amaguen m‚s d’un rac¢ insospitat.

Hi ha un llibre molt £til, encara que una mica antic, que ens orientar… for‡a sobre on anar a fer bones observacions arreu del territori catal…. Es tracta de On observar ocells a Catalunya escrit per J. del Hoyo, J. Sargatal i altres i editat el 1989 per Lynx.