Noves espècies exòtiques a la vall del Ridaura


Aquí es relaciona les noves espècies exòtiques que s’han anat trobant a la Vall, després de la publicació del llibre Els ocells de la vall del Ridaura.

Cigne negre (Cygnus atratus)
Híbrid de cigne negre i mut (Cygnus atratus x olor)
Oca domèstica (Anser anser var. domestica)
Oca del Canadà (Branta canadensis)
Oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
Ànec carolí (Aix sponsa)
Ànec domèstic (Anas platyrhynchos var. domestica)
Híbrid d’ànecs carolí i collverd (Aix sponsa x Anas platyrhynchos)
Ànec de les Bahames (Anas bahamensis)
Pelicà rosat (Pelecanus rufescens)
Paó (Pavo cristatus)
Faisà daurat (Chrysolophus pictus)
Tórtora domèstica (Streptopelia risoria)
Cacatua Galah (Eolophus roseicapilla)
Cotorra de Pennant (Platycercus elegans)
Agapornis de Fischer (Agapornis fischeri)
Agapornis capnegre (Agapornis personatus)
Aratinga de pit brut (Aratinga nana)
Cotorra de la Patagònia (Cyanoliseus patagonus)
Teixidor daurat (Euplectes afer)
Bec de corall cuanegre (Estrilda troglodytes)
Diamant zebrat (Taeniopygia guttata)

(0′). Cigne negre (Cygnus atratus)
Grandària: Més gros que un ànec collverd i més petit que una oca vulgar.
Estatus: Aquesta espècie de cigne és originària d’Austràlia. Actualment es troba repartit arreu del món com a au ornamental. Hi ha poblacions introduïdes, autosuficients, a la Gran Bretanya, Islàndia, Polònia i Holanda.
Quan i on se l’ha observat: Un exemplar jove a la platja gran de Platja d’Aro i l’aiguabarreig del Ridaura, des de primers (5) de juliol fins a mitjans d’agost de 2002.
Principals trets distintius: Ocell de coloració totalment negra amb primàries blanques, molt conspícues en vol. Bec vermell amb franja transversal blanca. Coll, proporcionalment més llarg que el dels cignes europeus.
Notes diverses: Entre les peculiaritats d’aquest cigne es pot destacar el seu comportament reproductor, en colònies i que no té una època determinada, sinó que pot criar en qualsevol moment que les condicions ambientals li siguin favorables.

Cigne negre (Cygnus atratus)

(0′ x 21). Híbrid de cigne negre i mut (Cygnus atratus x olor)
Grandària: Més gros que un ànec collverd i més petit que una oca vulgar.
Estatus: Ocell d’origen domèstic.
Quan i on se l’ha observat: Una observació d’un individu, el 13/01/24, al golf Costa Brava de Santa Cristina d’Aro.
Principals trets distintius: Au de trets barrejats d’ambdues espècies.
Notes diverses: Un creuament d’aquest tipus d’espècies, recolza la hipòtesi de l’origen domèstic d’aquest animal.


Híbrid de cigne negre i mut (Cygnus atratus x olor)


(0”). Oca domèstica (Anser anser var.domestica)
Grandària: Més gran que una oca vulgar salvatge.
Estatus: Escapat de captivitat.
Quan i on se l’ha observat: Un exemplar a la desembocadura del Ridaura, almenys des del 23/05/02 al 28/12/02.
Principals trets distintius: Les races domèstiques sovint presenten diferents graus de blanc, són més robustes i, generalment, han perdut la capacitat de volar.
Notes diverses: Aquests ocells domesticats solen tenir un cert caràcter agressiu i són bons guardians de masies i cases de pagès.


Oca domèstica (Anser anser var.domestica)


(0”’). Oca del Canadà (Branta canadensis)
Grandària: Més gran que una oca vulgar.
Estatus: Oca nordamericana que es va introduir a Europa i ara cria en llibertat a Gran Bretanya, Irlanda i Suècia. En els seus desplaçaments hivernals pot arribar a qualsevol país europeu. Constitueix una espècie comuna en les diverses col·leccions privades.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació d’un exemplar, la segona quizena d’octubre de 2004, a la resclosa de can Salvador, a Panedes, registrada per Quim Carreras, al número 6 de la revista Gavarres. Averiguacions posteriors expliquen que aquest exemplar, junt amb un altre, s’havien escapat de la casa de colònies Ca l’Aldric. Aquest mateix exemplar ja havia estat observat, com a mínim el 09/08/04, per Josep Barbarà i Narcís Vicens, al mateix lloc (comunicació 2885 al fòrum d’Internet, Naturmania).
Principals trets distintius: Au inconfusible per la galta blanca que contrasta fortament amb el cap i el llarg coll negres. Les parts dorsals són de color marró i els flancs també però més clares arribant a blanc a les ventrals.
Notes diverses: Ocell gregari, lligat a les masses d’aigua dolça. En els seus desplaçaments a distàncies llargues, vola en formacions en V o en línia.

Oca del Canadà (Branta canadensis) Foto: Quim Carreras


(0””). Oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)
Grandària: Més gros que un ànec collverd i més petit que una oca vulgar.
Estatus: Ocell originari d’Àfrica. Hi ha diverses poblacions autosuficients, repartides per Europa. També es cria com au ornamental.
Quan i on se l’ha observat: Dos exemplars molt manyacs aparegueren sobre el 15/12/03 a un tancat, al costat de l’escorxador de Santa Cristina, on hi ha ànecs i  oques, entre altra aviram de galliner. Mentre que un dels exemplars marxà de seguida, l’altre el 09/09/05 encara hi era. Un exemplar (mascle) s’observa a la bassa del Dofí i voltans des del 08/09/05 al 03/12/05. Més endevant, entra al tancat del primer exemplar i s’hi aparella treguent una llocada de 8 petits. Dos exemplars, escapats d’aquest nucli, als estanys de les Escoles de Platja d’Aro, de l’11 al 25/01/09. Tres exemplars d’origen desconegut, als estanys de les Escoles de Platja d’Aro, el 24/04/10. Dos exemplars d’origen desconegut sobrevolen la desembocadura del Ridaura, el 09/10/10. Dos exemplars d’origen desconegut, als estanys de les Escoles de Platja d’Aro, s’estableixen el 17/03/11. Perden ràpidament una primera llocada de quatre polls i en treuen una segona de tres. El 2012 treuen endavant sis polls de vuit. De llavors ençà s’han reproduït cada any, si no se’ls ha retirat els ous del niu.
Principals trets distintius: Ànec alt, semblant a una oca, de potes i bec rosats. El plomatge és de tons marrons amb conspícua taca fosca al pit i al voltant dels ulls. També destaca al blanc de les cobertores alars i les secundàries verdes.
Notes diverses: L’oca egípcia es troba asilvestrada a la Gran Bretanya des del segle XVIII. L’any 1991 n’hi havia uns 1000 exemplars. També es troben poblacions a Holanda, Bèlgica i França.


Oca egípcia (Alopochen aegyptiaca)


(1′). Ànec carolí (Aix sponsa)
Grandària: Una mica més petit que un ànec collverd.
Estatus: Ànec d’origen nordamericà. Malgrat haver diverses parelles nidificants a Gran Bretanya, des d’almenys 1971, en aquell país encara no han inclòs aquesta espècie dins la seva ornitofauna. Per tant, els ocells observats a Catalunya, encara que provinguessin d’aquests ocells britànics, continuen considerats escapats de captivitat.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació d’una femella a l’aiguabarreig del Ridaura el 03/10/04. Quasi amb tota probabilitat, el mateix exemplar fou observat posteriorment a la riera de Calonge, el 06/11/04 per Miguel Ángel Domingo Santamaría i per mi mateix, els dies 04 i 26/12/04.
Principals trets distintius: El mascle és un ànec de coloració bigarrada i inconfusible. La femella és molt semblant a la de l’ànec mandarí (Aix galericulata) , de la que es diferencia fonamentalment, per la punta del bec negra, l’anell ocular blanc molt més extens i l’inserció del bec al cap, resseguida de blanc i amb entrades que apunten als ulls.
Notes diverses: Com l’ànec mandarí (Aix galericulata) aquest ànec cria en forats d’arbres i no desaprofita l’oportunitat de fer-ho en caixes-niu artificials quan els forats naturals són escassos.

Ànec carolí (Aix sponsa)


(1”). Ànec domèstic (Anas platyrhynchos var.domestica)
Grandària: Almenys com un ànec collverd salvatge salvatge o força més gran.
Estatus: Escapat de captivitat.
Quan i on se l’ha observat: Cinc exemplars van romandre a la desembocadura del Ridaura, almenys des de la primavera del 2002 a la tardor del 2006. De tant en tant, també es veu alguns exempars amb caràcters no purs com ara el collar blanc molt gruixut.
Principals trets distintius: Les races domèstiques sovint presenten diferents graus de blanc o negre i, sobretot les de granja, són més robustes.
Notes diverses: L’alliberament d’exemplars domèstics en determinats indrets, sovint comporta la hibridació amb animals salvatges, provocant una contaminació genètica de tot punt indesitjable.

Ànec domèstic (Anas platyrhynchos var.domestica)


(1’x27). Híbrid d’ànecs carolí i collverd (Aix sponsa x Anas platyrhynchos)
Grandària: Com un ànec collverd. Les femelles, lleugerament més petites.
Estatus: Ocells que, quasi amb tota seguretat, tinguin un origen domèstic.
Quan i on se l’ha observat: Una observació d’un mascle i dues femelles a l’aiguabarreig del Ridaura, almenys des del 03/10/04 al 24/10/04. Una de les femelles almenys fins el 06/02/05 (acompanyada d’un dels mascles el 06/02/05, el 26/02/05 i 12-13/03/05). El mascle i una femella, junt amb un altre mascle, són observats, per Miguel Ángel Domingo Santamaría, associats a una femella d’ànec carolí (que podria ser la mare), el 06/11/04 a la riera de Calonge. Al mateix lloc, observo els mateixos exemplars diversos dies entre el 04/12/04 i el 22/01/05.
El 06/06/09, als estanys de les Escoles primer, i al tram final del Ridaura després, s’observa un mascle i una femella associats a una femella d’ànec collverd, que podria ser-ne la mare.
Principals trets distintius: Aus de trets barrejats d’ambdues espècies.
Notes diverses: Un creuament d’aquest tipus, d’espècies tan allunyades, recolza la hipòtesi de l’origen domèstic d’aquests animals.


Híbrids d’ànecs carolí i collverd (Aix sponsa x Anas platyrhynchos)


(1”’). Ànec de les Bahames (Anas bahamensis)
Grandària: Més petit que un ànec collverd.
Estatus: Ocell que, quasi amb tota seguretat, tingui un origen domèstic.
Quan i on se l’ha observat: Una observació d’un individu al Parc dels Estanys de Platja d’Aro, l’11/01/24.
Principals trets distintius: No presenta un patent dimorfisme sexual. El color general és canyella, amb taques negres al dors i clapejat per sota. Té les galtes blanques molt distintives. Mirallet verd i canyella. El bec és gris, amb la base vermella.
Notes diverses: Habita aigües preferentment amb alts graus de salinitat, com ara llacs salobres, estuaris i manglars. La seva àrea de distribució natural abraça les Antilles, localment el nord de Sud-amèrica, nord de l’Argentina i Xile, Uruguai, el Paraguai, sud del Brasil i Bolívia i les illes Galápagos.


Ànec de les Bahames (Anas bahamensis)



(1””). Pelicà rosat (Pelecanus rufescens)
Grandària: Més gran i rabassut que una cigonya.
Estatus: Ocell originari de l’Àfrica central. També es cria com au ornamental, per exemple a la Reserva africana de Sigean,
entre Narbona i Perpinyà, al Sud de França, on es reprodueix en estat de semillibertat.
Quan i on se l’ha observat: Un exemplar als estanys de les Escoles de Platja d’Aro del 12 al 14/02/12. Un altre el 10/02/15, sobrevola els termes de Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro.
Principals trets distintius: Ocell molt gran i blanquinós, que presenta tons rosats al carpó i a les parts ventrals i les plomes de vol de les ales negres. Bec enorme amb una bossa a la part inferior.
Notes diverses: Ocell de costums alimentàries peculiars i exclussivament piscícoles. Fa servir el gran bec com una mena de salabre.

Pelicà rosat (Pelecanus rufescens). Foto: Rosa Matesanz Torrent.


(1””’). Paó (Pavo cristatus)
Grandària: Com una oca vulgar.
Estatus: Ocell originari de les selves de l’Índia i Sry Lanka. A casa nostra només es troba en captivitat.
Quan i on se l’ha observat: S’ha detectat a Tallades, al cap Roig i prop de can Pata.
Principals trets distintius: El mascle és un ocell inconfusible, amb cara nua i blanca coronada d’un polmall de plomes rígides; cap, coll i pit de color blau iridiscent i ales brunes. La llarguíssima (fins a 1.3 m) cua és verdosa amb les brillants plomes acabades amb una taca oval a l’extrem. La femella és molt més petita i discreta.
Notes diverses: L’espectacular cua del paó no és tal. De fet, aquesta formació està composta per les supracobertores caudals i la cua pròpiament dita està situada sota i actua de suport quan els mascles d’aquest ocell la despleguen.


Paó (Pavo cristatus)



(1”””). Faisà daurat (Chrysolophus pictus)
Grandària: Una mica més petit que el faisà comú.
Estatus: Ocell originari de l’est de la Xina, introduït de manera local al Regne Unit. A casa nostra només es troba en captivitat.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació d’un mascle, molt probablement escapat de captivitat, capturat a la urbanització de Rosamar, a Santa Cristina d’Aro, el 07/06/17.
Principals trets distintius: El mascle és un dels ocells més vistosament acolorits del món, inconfusible, amb una mescla de grocs, verds, vermells i blau marí llampants. La femella és de coloració molt més discreta i semblant a la del faisà comú.
Notes diverses: El seu nom científic significa pintat amb una cresta daurada, ja que el vocable Chrysolophus, en grec significa posseïdor d’una cresta daurada i pictus, pintat.

Faisà daurat (Chrysolophus pictus). Foto: Mònica López García.



(1”””’). Tórtora domèstica (Streptopelia risoria)
Grandària: Més petita que un colom.
Estatus: Ocell originari del sud del Sahara. S’hibrida fàcilment amb la tórtora turca (Streptopelia decaocto).
Quan i on se l’ha observat: Dos exemplars a l’avinguda de S’Agaró de Platja d’Aro,
el 09/05/04. Un exemplar a can Juanals, a Castell d’Aro, el 02/01/09 i un altre que pordria ser un híbrid.
Un exemplar a La Colomina, als estanys de les Escoles de Platja d’Aro, el 21/02/09;
dos exemplars al mateix indret, del 07 al 09/12/09. Un exemplar a can Juanals, a Castell d’Aro, el 17/01/10 i un altre el 05/06/11. També diverses observacions en anys posteriors, normalment d’individus aïllats.
Un exemplar a la desembocadura del Ridaura el 22/08/13.
Principals trets distintius: Ocell molt semblant a la tórtora turca (Streptopelia decaocto), de la que externament es diferencia per ser lleugerament més petit i pel seu color més crema. Un dels trets diferenciadors és la veu, totalment diferent en ambdues espècies.
Notes diverses: Aquesta és una espècie freqüent en captivitat i, fins i tot, criada en règim de semillibertat. Les varietats blanques, sovint són emprades en jocs de màgia.


Tórtora domèstica (Streptopelia risoria)



(2′). Cacatua Galah (Eolophus roseicapilla)
Grandària: Com un colom.
Estatus: Ocell originàri d’Austràlia. Escapat de captivitat.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació d’un exemplar al puig de la Gramoia de Castell d’Aro, el 24/07/16.
Principals trets distintius: Cacatua grisa, de cap i coll rosats i pili blanc. Té el bec de color d’ivori.
Notes diverses: Ocell molt comú com a mascota que, a la seva àrea natural de distribució, pot formar estols molt nombrosos.

Cacatua Galah (Eolophus roseicapilla). Foto: Jaume Ramot García



(2”). Cotorra de Pennant (Platycercus elegans)
Grandària: Com una merla.
Estatus: Ocell originàri de l’est d’Austràlia. Escapat de captivitat.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació d’un exemplar (probablement un híbrid) prop de la desembocadura del Ridaura els dies 28 i 29/10/16.
Principals trets distintius: Cotorra multicolor de la que, en captivitat, se n’ha obtingut multitud de formes. Té una veu distintiva i aflautada.
Notes diverses: Ocell relativament comú com a mascota. Platycercus és un terme que significa cua plana ja que està compost pels termes grecs platus, pla i kerkos, cua.

Cotorra de Pennant (Platycercus elegans).


(5”). Agapornis de Fischer (Agapornis fischeri)
Grandària: Com un tord comú.
Estatus: Ocell originàri d’Àfrica. Escapat de captivitat.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació d’un exemplar prop del mas Tapioles a Santa Cristina d’Aro, l’01/06/15.
Principals trets distintius: Petit lloro de bec vermell, cap taronja i anell ocular blanc. Parts dorsals verdes i pit groc
Notes diverses: Ocel molt comú com a mascota, que cria bé en captivitat i que sembla que ha criat de manera esporàdica a l’Alt Empordà.

Agapornis de Fischer (Agapornis fischeri). Foto: José Luís González Busto



(5”). Agapornis capnegre (Agapornis personatus)
Grandària: Com un tord comú.
Estatus: Ocell originàri de Tanzània. Escapat de captivitat.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació d’un exemplar capturat a Castell d’Aro, el 08/08/09.
Principals trets distintius: Petit lloro de bec vermell, cap marró fosc i anell ocular blanc. Parts dorsals verdes i pit groc
Notes diverses: Ocel molt comú com a mascota, que cria bé en captivitat i del que sovint s’obtenen híbrids amb espècies properes.

Agapornis capnegre (Agapornis personatus)


(6′). Aratinga de pit brut (Aratinga nana)
Grandària: Un xic més gran que una merla.
Estatus: Escapat de captivitat com ho demostra l’anella blava que portava a la pota esquerra. Aquesta au és originària d’Amèrica Central i de l’illa de Jamaica.
Quan i on se l’ha observat: Una única observació d’un exemplar (probablement un juvenil de la subespècie A. n. nana) a l’aiguabarreig del Ridaura el 16/08/05, que constitueix la primera citació d’aquesta espècie a Catalunya..
Principals trets distintius: Ocell d’aparença verda amb tocs de blau a les ales. Bec robust de color de crosta de pa.
Notes diverses: . En la seva àrea de distribució natural, ocupa selves humides on s’alimenta de tota mena de fruits i llavors.

Aratinga de pit brut (Aratinga nana)


(7′). Cotorra de la Patagònia (Cyanoliseus patagonus)
Grandària: Com un colom roquer amb cua llarga.
Estatus: Lloro originari de l’Argentina. Escapat de captivitat.
Quan i on se l’ha observat: Als camps del costat esquerre del Ridaura, entre la carretera de Sant Feliu i la variant, un exemplar hi va romandre uns quants dies l’abril de 2001. El 17/11/01 es torna a observar al mateix lloc. A finals d’agost de 2003 se’n captura un exemplar que la feia per la urbanització Politur de Platja d’Aro. El 09/07/06 un exemplar molt manyac a Can Deulofeu, entre Castell d’Aro i Santa Cristina d’Aro; sembla ser que ja fa temps que volta per la zona.
Principals trets distintius: Lloro d’aparença general fosca, de tons verds i marrons amb primàries blaves. Crida l’atenció l’ull emmarcat de blanc i una taca de color vermell encès sobre el ventre groc llampant. En vol descobreix el carpó groguenc.
Notes diverses: Per criar forada talussos terrosos excavant galeries força fondes. En els llocs on abunda cria en colònies i les galeries dels nius es comuniquen formant vertaders laberints subterranis.

Lloro de Patagònia (Cyanoliseus patagonus)



(10′). Teixidor daurat (Euplectes afer)
Grandària: Més petit que una cardina.
Estatus: Escapat de captivitat. És originari de l’Àfrica subsahariana.
Quan i on se l’ha observat: Un mascle va ser observat a la desembocadura del Ridaura els dies 07/08/13 i 01/09/13.
Principals trets distintius: Fora de l’estació reproductora, ambdós sexes són de color brunenc amb una conspicua cella clara, semblants a les femelles de pardal comú.
El mascle nupcial pren una contrastada coloració amb la cara, el pit, les parts ventrals i els centres de les plomes de les ales i la cua negres i la resta groc llampant.
Notes diverses: A Catalunya ha criat a la zona dels Aiguamolls de l’Empordà i sembla que a la desembocadura de la Tordera i al delta del Llobregat.

Teixidor daurat (Euplectes afer)

(11′). Bec de corall cuanegre (Estrilda troglodytes)
Grandària: Més petit que una cardina.
Estatus: Ocell originari de l’Àfrica central. Es cria com au ornamental.
Quan i on se l’ha observat: Dos exemplars a la desembocadura del Ridaura, el 05/10/12.
Principals trets distintius: Bec i voltants de l’ull vermells. Parts superiors brunes i inferior rosades. Galtes blanquinoses. Cua negra amb vores blanques; infracobertores caudals, també blanques.
Notes diverses: Manté petites poblacions molt localitzades a algunes comarques (Baix Llobregat, Barcelonès, Tarragonès, etc.).

Bec de corall cuanegre (Estrilda troglodytes). FOto: Fran Trabalon Carricondo.



(13′). Diamant zebrat (Taeniopygia guttata)
Grandària: Més petit que una cardina.
Estatus: Escapat de captivitat. És originari d’Austràlia i l’ila de Sonda.
Quan i on se l’ha observat: Un mascle va ser observat a la desembocadura del Ridaura el dia 10/08/13.
Principals trets distintius: Mascle amb gran bec cònic i vermell. Pili i dors grisos, amb galtes ataronjades. Gola i cua barrades de blanc i negre. Banda pectoral negra, parts inferiors blanques i flancs marrons, profusament pigallats de blanc. La femella és més discreta i no té les galtes castanyes si nó grises i tampoc té els dissenys barrats i pigallats de pit i flancs. El mascle nupcial pren una contrastada coloració amb la cara, el pit, les parts ventrals i els centres de les plomes de les ales i la cua negres i la resta groc llampant.
Notes diverses: En llibertat, cria colonialment i basteix uns nius amb herbes amb forma d’ampolla i entrada tubular.

Diamant zebrat (Taeniopygia guttata)